El cas Facebook i la sopa d’all

Un magnífic treball periodístic ha evidenciat les maales pràctiques de l’empresa Cambridge Analytica per l’ús sense autorització de les dades obtingudes en una enquesta aparentment innocent a través de Facebook. Les ires gremials i populars s’han dirigit preferentment contra la companyia de Mark Zuckerberg. Un cop més, en l’anàlisi es tracta els fets nous com a inèdits, es confonen les pràctiques amb els objectius i es valoren en funció de la simpatia que susciten els protagonistes.

El nou és molt vell

Com sol recordar un col·lega meu, el professor Pablo Capilla, després dels grecs, tot són notes a peu de pàgina. El màrqueting poca cosa ha aportat al que havia dit Aristòtil en la seva Retòrica quan va advertir de la necessitat d’adequar les premisses del discurs a l’auditori al qual es dirigia. Vaja, que la fragmentació del públic és tan antiga com la persuasió. El que ha fet Cambridge Analytica no és molt diferent pel que fa als objectius del que s’ha fet tradicionalment en qualsevol campanya electoral, segmentant els missatges en funció del públic en els temps dels mitjans de masses o analitzant l’evolució del vot per taules electorals per organitzar campanyes porta a porta en els temps del Below the line. L’assumpte no és tractar de convèncer els electors amb arguments que els siguin propicis sinó la manera com s’han identificat aquests arguments.

El que no ens agrada és Trump

En moltes de les crítiques a les pràctiques de Cambridge Analytica s’amaga una comprensible insídia cap a la victòria de Donald Trump i al que la seva presidència representa. Sembla que la seva victòria sigui conseqüència de l’existència de les xarxes socials com Facebook i que res d’això hauria passat si el control social hagués seguit en mans dels legacy media i dels partits tradicionals. Es criminalitza l’ús de l’emotivitat perquè s’abjura dels sentiments que remou Trump i es presenta als media com a racionals davant de la irracionalitat de les xarxes. No cal recordar quantes dictadures es van sostenir amb diaris de paper ni quantes mentides es van retransmetre televisió. I, per cert, ningú es va esquinçar les vestidures, més aviat el contrari, quan la campanya d’Obama el 2008 va utilitzar Facebook per debatre el seu programa o per, a través de la segmentació, estimular la inscripció en el cens dels seus potencials votants. Tothom ho va trobar una genialitat perquè Obama era un personatge molt més decent que Trump, sens cap mena de dubte. Aquest episodi recorda la demonització que es va fer als anys 30 del segle passat de les emissions comercials radiofòniques per haver ajudat a Hitler a conquistar el poder.

Cambridge no va fer res que no faci Facebook cada dia per encàrrec dels que s’esquincen les vestidures

Si el que ens han explicat és cert, Cambridge Analytica va utilitzar les dades de més de 50 milions d’usuaris de Facebook per segmentar missatges de les campanyes de Trump i, presumiblement, del Brexit. Una cosa que abans va fer per Ted Cruz i altres candidats i una cosa que, per exemple, havia explicat Marc Argemí en el seu llibre El sentido del rumor. Una cosa sabuda. El que no sabíem és que Facebook fallava en el seu protocol de compliance perquè aquestes dades les va cedir prèviament a Cambridge Analytica per un suposat estudi acadèmic. I ens inquieta imaginar en quants altres casos i amb quines finalitats hagi pogut passar el mateix. Però el curiós és que aquests dies, tant els media legacy com els mitjans nadius s’estranyin d’aquestes pràctiques perquè ells inverteixen cada dia centenars de milers de dòlars a Facebook perquè utilitzi les dades que té dels seus usuaris per promoure els seus continguts d’acord amb criteris de segmentació vinculats al comportament dels usuaris. En puritat, Facebook és en aquest cas víctima d’una estafa perquè Cambrigde Anlyitica va pagar només un cop per les dades mentre que la resta de clients paguen cada vegada que se’ls permet utilitzar-les.

Conclusions

En aquest cas hi ha males pràctiques empresarials, per part de Cambridge Analytica i de Facebook per enganyar els usuaris respecte a l’ús de les seves dades a la xarxa social. Però hi ha també molt odi a Zuckerberg i a Trump que se’ls fa pagar sense massa argumentacions. I hi ha també molta hipocresia, per part dels mitjans i d’alguns polítics. El problema de fons és que hem substituït el monopoli dels media pel de Facebook quan les xarxes oferien moltes altres possibilitats alternatives.

Post A Comment